CITYSTORIES AND GLOBAL CITIES. ASIAN URBAN SHAPES
Casal Solleric. Planta Noble
Dates: 28 juny – 2 setembre 2012
Institucions: Ajuntament de Palma i Fundación Banco Santander
Coorganització: Casa Asia
Comissària: Menene Gras

Un col·lectiu d’artistes, cineastes, dibuixants i periodistes asiàtics i europeus són els autors d’aquesta exposició poc habitual. La ciutat es converteix en protagonista i els seus habitants en els subjectes que narren experiències que solen romandre en l’anonimat. No obstant això, les seves són històries necessàries, perquè constitueixen els fragments de la vida de les ciutats, actualment convertides en territoris en procés de canvi i situades a regions emergents, des de l’Àsia central fins al Sud-est asiàtic. La sèrie Citytellers, de Francesco Jodice, en què l’exclusió econòmica i social és la causa determinant de la marginació i de la nova esclavitud, és en els orígens d’aquest projecte.

Cinema, fotografia, vídeo, instal·lació, dibuix i animació constitueixen els suports utilitzats pels vint artistes visuals, cineastes, escriptors i periodistes que comparteixen les seves diferents visions sobre la vida dels subjectes a diferents ciutats asiàtiques. Corresponsals de guerra com Pilar Requena (Afganistan) o Sergio Car i David Beriain (Afganistan i Japó), cineastes com Xiaolu Guo (Ella, una jove xinesa o Byamba Sakhya a Mongòlia, així com escriptores com Marjane Satrapi i Parsua Bashy de l’Iran o artistes com Dionisio González, Kim Eun-Sung, Heaven Baek, Keg de Souza i Zanny Begg, Pilar Talavera, Laia Manonelles, Diane Zillmer, Li Wei, Valeriano López, Javier Martín-Domínguez i Liao Xing completen un gran relat fet de fragments que s’articulen respectivament en diferents combinacions, sense que sigui possible determinar un desenllaç o constituir-se en una totalitat tancada en si mateixa.

Es tracta de microrelats explicats per individus que pertanyen a una comunitat, país o nació, que no solen presentar-se en un format expositiu a l’ús. Mitjançant el recurs narratiu, sigui quin sigui el suport que s’utilitzi, es fa una exploració de mons propis i aliens, en la qual els autors es dissolen en allò narrat. Els relats resultants constitueixen finalment models de resistència contra el poder invisible de les megaciutats, que són el producte del desenvolupament urbà accelerat dels nous centres urbans el ritme de creixement dels quals no té antecedents. Aquesta exposició és un projecte obert que pretén fomentar el diàleg de narrador a narrador, de relat a relat, de relat a lector en totes les seves accepcions, per a alterar la nostra percepció d’aquestes ciutats globals que reclamen la seva individualitat i la seva identitat contra el procés globalitzador, però a favor de la mundialització.

Els països representats pels participants en aquesta exposició són Espanya –Dionisio González, David Beriain i Sergio Car, Pilar Requena, Valeriano López, Laia Mononelles i Javier Martín-Domínguez–; Alemanya –Diane Zillmer; França –Vincent Paronnaud–; Itàlia –Francesco Jodice–; la Xina –Xiaolu Guo, Liao Xing, Li Wei, Jin Shi, Lin Tianmiao, Cui Xuiwen i Yin Xiuzhen; Corea –Heaven Baek i Eun-Sung Kim–; Indonèsia –Keg de Souza i Zanny Begg–; l’Iran –Marjane Satrapi i Parsua Bashy–; Mongòlia –Byamba Sakhya–, i el Perú –Pilar Talavera. D’altra banda, les obres reunides en aquesta exposició representen l’Afganistan, Aral, Birmània, la Xina, Corea, Dubai, Indonèsia, l’Iran, el Japó, Mongòlia i el Vietnam.

Recorreguts

L’origen de l’exposició es remet als dos documentals Aral i Dubai, de la sèrie Citytellers de Francesco Jodice. Dos documentals crítics, en els quals s’investiguen les actuals condicions de vida dels seus habitants, tenint en compte les singulars circumstàncies de la regió d’Aral, en un cas, i, en l’altre, els emigrants del Sud-est asiàtic que emigren cercant feina al suposat paradís on l’explotació és l’altra cara de la moneda d’una societat del benestar.

Els segueixen els reportatges realitzats a l’Afganistan per la corresponsal de TVE Pilar Requena (Más allá del burka) i pels periodistes Sergio Car i David Beriain (Llovieron lágrimas sobre mi cuerpo i Opio: el combustible para el pueblo), tots dos basats en la repercussió del conflicte afganès en la població civil, especialment les dones.

A continuació, Persepolis de Marjane Satrapi i Vincent Parronnaud, basada en la novel·la gràfica homònima autobiogràfica on Satrapi reflexiona sobre els canvis en la seva vida causats pel naixement de la República Islàmica de l’Iran. Aquest mateix país protagonitza The Nylon Road, una altra novel·la gràfica en què la iraniana Parsua Barshy ironitza sobre una nova Ruta de la Seda, on el niló ha substituït la seda. També en aquest format es planteja Story of My Mother d’Eung-Sung Kim, que mitjançant una conversa amb la seva mare octogenària es remunta a un país en el qual encara no s’ha viscut l’escissió entre Corea del Nord i Corea del Sud.

La Xina moderna i tradicional és present a diverses obres de la mostra. Es “personifica” en l’escriptora i directora de cinema Xiaolu Guo, que retrata la vida d’una al·lota que persegueix el somni d’emigrar del medi rural a la ciutat, i d’aquí al continent europeu, a Londres, sense aconseguir no obstant això perdre la seva condició d’emigrant. Pequín és l’escenari de les obres de Li Wei, fotografies urbanes on el fantàstic i el surreal revolten el realisme fotogràfic potenciant el sentit de la imatge. Les seves fotografies desafien la lògica de la gravetat a partir d’autèntiques performances que ell mateix protagonitza sol o acompanyat, amb accions imprevisibles a localitzacions que se situen en el marc urbà. Liao Xing narra en format vídeo el seu primer terratrèmol a Sichuan Dizhen, un treball que ha realitzat per a aquesta exposició, en el qual el material d’hemeroteca dóna suport a les imatges fotogràfiques del desastre preses per ell, juntament amb el relat en primera persona.

La fotògrafa alemanya Diane Zillmer presenta el treball de camp realitzat al monestir de Shaolin, amb imatges fixes i veu en off a través de les quals explica l’experiència dels monjos que hi habiten, amb els quals ella mateixa va conviure durant un temps. Del també artista xinès Jin Shi es presenta un model d’hàbitat tradicional improvisat, que a hores d’ara continua vigent a les ramificacions sense control dels centres urbans que acullen els principals fluxos migratoris. És un cub de 280 x 120 x 98, en el qual l’artista reconstrueix un tipus de comerç on es ven de tot i exerceix també la funció d’habitatge. Aquesta obra, anomenada Make a Living, contrasta dràsticament amb els nous models de l’arquitectura contemporània, on es demostra el poder de les noves ciutats xineses. Juntament amb aquesta casa pot veure’s un tricicle amb un dels seus enginyosos remolcs (una banyera, en aquest cas). Small Business: Fishing és el nom d’aquesta obra, que homenatja aquest mitjà de transport en perill d’extinció.

També tenen cabuda a l’exposició els relats de tres artistes dones de la Xina, de la mà de Laia Manonelles, que va entrevistar Lin Tianmao, Cui Xiuwen i Yin Xiuzhen com a part d’un treball que es va recollir posteriorment en un documental i un llibre, on els entrevistats, i aquestes artistes entre ells, parlen dels seus orígens i de la seva feina deixant veure la seva vinculació amb la vida urbana i la nova societat on viuen.

De Mongòlia tracta l’obra de Byamba Sakhya, a través d’un llargmetratge documental, Passion, en el qual s’intercalen fragments de la història del país amb imatges d’arxiu i fragments de la vida quotidiana de la societat actual. Des d’Indonèsia ens expliquen la seva història Keg de Souza i Zanny Begg, Cities without Maps, vídeo realitzat als llogarets de Jagalan i Ratmakan, a la vora del riu Code. Partint del fet que en aquests llogarets no hi havia cap mapa vàlid amb una autèntica perspectiva i escala reals, aquests artistes es proposaren reinventar què és un mapa, per a què serveix, si a més de cartografíar l’espai geogràfic convé fer el mateix amb altres aspectes socials que constitueixen l’espai físic, com el nombre d’ocupants d’un habitatge.

Yangón mon amour és un poema visual, que recupera part del guió d’Hiroshima mon amour de Marguerite Dures intervenint-lo. Pilar Talavera ha fet aquest treball amb una selecció d’enregistraments que va fer a Birmània, i deixa la seva veu a aquest poema narratiu adjuntant la carta de renúncia de la birmana que l’havia de recitar en lloc seu per temor a les represàlies.

La informació sobre els desastres ecològics també és objecte d’aquesta exposició, on Sergio Car i David Beriain viatgen al Japó per a comprovar per si mateixos la repercussió del tsunami, alhora que es demanen si la catàstrofe podria haver estat menor o si les conseqüències es minimitzaren oficialment. Les Cartas de Toquio de Javier Martín Domínguez guardades en una caixa conserven l’amistat entre el corresponsal de TVE i els seus amics japonesos. S’inclouen en aquesta exposició com a símbol d’un intercanvi i d’una comunicació entre subjectes de diferent origen que comparteixen destinacions i registren vivències en i d’un lloc alhora. Dionisio González, al seu torn, va triar Hanoi per a realitzar una exploració de la ciutat des de la perspectiva del viatger que s’interessa per la seva pròpia experiència en connexió amb la història recent i la vida dels altres.

La presència de l’artista Heaven Baek en aquesta exposició respon a l’interès del seu projecte personal The Agency, a Seül, un local de consulta on la gent podia acudir per a explicar un problema que ella s’encarregava de resoldre. L’artista va idear un darrer sopar al qual assistiren 13 clients, que ella va convertir en una celebració que reuniria gent que entre si no es coneixia i que tractarien d’entaular una relació o comprovar les seves possibles afinitats. La tetera fumejant de Valeriano López d’Orient Express és una pintura en moviment, on Orient s’evoca en una tetera fumejant.